Cigne Amidala

Dijous, 3 de març de 2010

Jo sóc jo i l’altre
(Arthur Rimbaud)

Tothom coneix la història. Una noia virginal, pura i dolça, és víctima d’un malefici i queda atrapada en el cos d’un cigne. Anhela la llibertat, però només l’amor pur pot trencar l’encanteri. El seu somni és a punt de fer-se realitat en la figura d’un príncep, però abans que li pugui declarar el seu amor, la seva bessona luxuriosa, el Cigne Negre, enganya el príncep i el sedueix. Devastat, el Cigne Blanc se suïcida llençant-se daltabaix d’un penya-segat, i en la mort, troba la llibertat.

Txaikovski va escriure El Llac dels Cignes el 1877 per a l’Òpera de Moscou, un ballet excepcional que el temps ha convertit en mite, i el cinema, en una pel·lícula excel·lent, Black Swan (Cigne Negre). L’ha dirigida Darren Aronofsky i els dos cignes els encarna de manera sublim Natalie Portman, aquesta menuda i dolça actriu israeliana que va fer embogir Anakin Skywalker, que seduïa Cliwe Owen amb una perruca rosa, i que es despullava a l’Hotel Chevalier, al cor del Quartier Latin de París.

De la mateixa manera que la Ventafocs va néixer amb el peu ideal per encabir-hi la sabateta de cristall, hi ha actors que neixen per a interpretar determinats personatges. Robert de Niro, per exemple, ho va fer per transformar-se en (o ressuscitar) Jake la Motta, i Harrisson Ford existeix per donar vida a Indiana Jones. Doncs bé, a jutjar pel resultat final, no hi ha dubte que a Natalie Portman, el personatge de Nina Sayers, la ballarina brillant i esquizofrència que és escollida per interpretar la Reina dels Cignes al Ballet de Nova York, li va com anell al dit. Amb la seva portentosa actuació, l’antiga Reina Amidala aconsegueix dues coses. D’una banda, es consolida definitivament en l’elit de l’actuació (o de la metamorfosi, hauríem de dir?), i de l’altra, dignifica i revaloritza el sacrificat (i gairebé èpic, tal i com ens el mostra Aronofsky) món del ballet, que prou falta li feia.

La principal atracció del film és la doble confrontació entre les dues cares de la ballarina i els dos cignes del ballet. El Cigne Blanc, tendre, ingenu, delicat, representa la fragilitat i la innocència de la Nina autèntica, mentre el Cigne Negre, malvat, violent, i terriblement seductor, s’emmiralla en la bogeria i el dolor de la Nina transformada. Se’n parla poc, de la qüestió del doble (l’Altre), però hi ha un bon grapat d’històries (mitològiques, cinematogràfiques, etc) que en transmeten tota la potència i fascinació. Des d’Eco i Narcís fins a Gòl·lum, passant pel Doctor Jekyll i Mr. Hide, Ròmul i Rem, les Veròniques de Kiéslowski, i els herois de la Marvel.

La qüestió és que Black Swan toca la fibra, i tant si la toca! És una d’aquelles pel·lícules que colpeixen i que emocionen, i no amb llàgrimes ni sanglots (tampoc amb rialles –de somriures, cap ni un-), sinó amb aquell nus a la gola i aquell estremiment que et deixen garratibats. D’acord, no cal fer-ne un gra massa, però la pel·lícula, com a mínim, mereix un retorn a casa solitari i en silenci, i a peu, per reflexionar-hi tranquil·lament.

Durant la mitja hora llarga que es triga del Nuovo Cinema Olimpia a la Via dei Sallentini (San Lorenzo), el vespre romà abunda en prodigis de tota mena (acrobàtics, mafiosos, romàntics, gastronòmics, litúrgics…). El recol·lector d’estampes romanes tindria matèria prima per donar i per vendre. Tanmateix, davant de tanta meravella estimulant, a Roma cal passar el sedàs amb la mateixa perícia i constància que els buscadors d’or d’Alaska que va retratar Jack London.

Avui, aprofitant que els diluvis agosarats de març ens concedien una treva, el fruit daurat del riu l’ha simbolitzat, incontestablement, una nena russa que ballava al ritme de la Navona Jazz Club Band a la Piazza della Rotonda, davant l’escalinata del Pantheon. Duia un vestit blau d’una sola peça, i els cabells, rossos con un fil d’or, li acaronaven les espatlles, nues malgrat el fred hivernal. Lliure i celestial, radiant i somrient, no hi havia lloc, en ella, ni per a l’ombra d’un Cigne Negre.

Quant a Marc Farràs Piera

Journalist from Barcelona based in London. Student of the Multimedia Journalism (Broadcast) MA at University of Westminster.
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s