Aquil·les Puyol

Dimarts, 12 d’octubre de 2010

La vida són detalls, i la memòria, imatges.

El 29 de maig de 2009, quan passaven pocs minuts de les deu de la nit, Carles Puyol es va posar les mans al cap. El gran capità no havia vist mai res d’igual.

Alguns recorden el seu debut el 2 de novembre de 1999, a Pucela; d’altres, el seu marcatge impecable a l’infame portuguès; més enllà recorden el gol de xilena a les Canàries; encara més lluny evoquen el gol salvat amb el pit contra uns russos. I tots s’emocionen amb el gol de cap a Mórdor -i el petó a les Quatre Barres- en aquell llunyà i gloriós maig del 2009.

Una seqüència resumeix l’essència de Carles Puyol, la seva trajectòria i el seu caràcter. Estadi Olímpic de Roma, Barça- Manchester United, final de la Lliga de Campions 2009, minut 70 de partit. Cristiano Ronaldo, el 7 vermell, en posició d’extrem esquerre, penetra com un fibló per la banda dreta de la defensa barcelonista, i cavalcant veloçment aconsegueix arribar fins la línia de fons. Just abans de centrar, Carles Puyol llisca per la gespa romana i, netament, tot força i decisió, li arrabassa la pilota sense cometre cap infracció, i tot seguit la juga per Gerard Piqué, que inicia jugada d’atac. Mentre Puyol s’incorpora ràpidament, Ronaldo, tal vegada fruit de la impotència i l’angoixa pel pas inexorable de les manetes del rellotge, li dóna un cop al pit i li recrimina la contundència de l’entrada, perfectament legal. Puyol, bon jan, obvia la mala educació del portuguès i s’alça ràpidament. Mentre la jugada ofensiva procedeix i mor finalment a les mans de Van der Sar, Puyol assoleix el cercle central, perfectament col·locat per lluitar per l’imminent refús del veterà porter holandès. Efectivament, aquest xuta amb contundència cap a la zona de mitjos, on Puyol, amb un salt ferotge, s’anticipa a Evra i recupera el control de l’esfèrica. Esprinta pel carril dret de l’atac blaugrana i arriba a la frontal de l’àrea del United, moment ideal per obrir a l’extrem, on l’espera, voraç, famèlic, felí, Samuel Eto’o. El camerunès centra a l’olla anglesa, i Ferdinand refusa la pilota fins la zona de mitjos, on Xavi, cartògraf expert, recupera l’esfèrica. L’egarenc, dotat amb ulls de falcó, detecta un forat a la invulnerable defensa anglesa (com la clapa buida en la cuirassa argentada del drac Smaug) i envia amb una paràbola deliciosa una centrada mil·limètrica que Bard Messi, catedràtic de la rematada, i descalç com un nen petit de barriada, converteix en gol amb un cop de cap sublim que deixa atònit un guardià de l’Avern de la talla d’Edwin Van der Sar. És aleshores que Carles Puyol es posa les mans al cap, es gira d’esquenes a l’escena d’eufòria que esclata davant seu, es queda quiet, observa de lluny l’alegria de la puça i les formigues atòmiques i, amb la dignitat del guerrer infatigable que després de mil batalles agòniques se sap vencedor, es tapa el rostre amb les dues mans, s’inclina lleugerament cap endavant i vessa una llàgrima.

Carles Puyol no plora per la bellesa efímera de l’acció que acaba de contemplar i de la qual és testimoni privilegiat. S’emociona perquè és conscient que el fill de camperols del Pallars que somiava en cenyir-se la mateixa samarra que els mites dels àlbums de cromos d’infància està a punt de fer allò que no ha fet mai ningú. Aixecar, a la ciutat més prodigiosa de l’univeres, davant dels ulls del món, la tercera Orelluda per al seu equip de sempre.

No és cap secret que els italians senten debilitat pel joc d’orfebreria del Barça, però si hi ha un jugador que valoren i respecten profundament (atenció, el respecte a Itàlia és un valor motl preuat) aquest és Carles Puyol. Potser perquè hi veuen un reflex català de Paolo Maldini, Francesco Totti o Alessandro Del Piero, estandards intocables i llegendes immortals de llurs respectives esquadres; potser perquè n’admiren la longevitat i la fidelitat eterna al club de tota la seva vida; potser perquè pocs com ell capitegen una defensa amb tanta autoritat i decisió, la qüestió és que quan a les tertúlies futbolístiques romanes es parla de Carles Puyol, la conclusió és unànime: estem davant d’un dels grans.

Els comentaristes de televisió, d’acord amb la molt sàvia tradició del seu poble, reflecteixen aquest respecte en les retransmissions italianes dels partits del Barça. Cada intervenció del capitano és observada amb minuciositat, cada ordre donada és analitzada en detall, i cada pausa del joc és aprofitada per lloar-ne la intensitat física, el compromís emocional i la intel·ligència tàctica.

En un moment donat d’un partit el resultat del qual no vull recordar, un ancià venerable d’una eloqüència singular -una espècie de Charly Rexach a la italiana, si és que un personatge així és repetible-, va sintetizar la idiosincràsia d’un futbolista excepcional, amb totes les seves virtuts, en un sintagma magistral: un fenomeno del cuore.

D’acord, potser no és el més ràpid, ni el més fort, ni el més elegant. Segurament no té l’ascendència imperial de Maldini, ni la jerarquia històrica de Totti ni el lideratge indiscutible de Del Piero; ni tampoc el talent i el reconeixement universal d’aquests tres mags, però per a nosaltres Puyol és Puyol, i punt. No oblidarem mai el seu compromís, el recordarem amb emoció i se’ns posarà la pell de gallina quan en parlem als nostres néts. La imatge de Carles Puyol encapçalant la sortida al camp, ordenant la defensa, anticipant-se al rival, i alçant títols perdurarà en les coses i en nosaltres de tal manera que ens costa imaginar-lo absent per sempre.

Així és Carles Puyol, així el coneixem i així l’estimem, com un autèntic fenomeno del cuore.

Quant a Marc Farràs Piera

Journalist from Barcelona based in London. Student of the Multimedia Journalism (Broadcast) MA at University of Westminster.
Aquesta entrada ha esta publicada en Calcio. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s