Quan en 2760889966649 i la 2760889966651 s’enamoren

Dilluns, 13 de setembre de 2010

Només qui ha patit l’infortuni més gran és apte per experimentar l’extrema felicitat. Cal haver volgut morir per saber el bo que és viure

(Edmond Dantès)

Aquesta no és una història d’amor entre dos presos d’Alcatraz, ni tampoc un enigma matemàtic per a Gregori Perelman. De fet, ni tan sols és una història d’amor.

Són dos nombres primers bessons, separats tan sols per un número (el 2760889966650) que els impedeix eternament la unió anhelada. Ell, en Mattia; ella, l’Alice; dues ànimes en pena i dos cossos turmentats que naveguen sense brúixola ni timó per un mar infinit de nombres naturals que no els entenen ni els volen entendre, rumb a la solitud a través de l’autodrestrucció, o viceversa.

La solitud dels nombres primers és la primera novel·la del torinès Paolo Giordano, un prodigi de senzillesa i sensibilitat, un relat descarnat que talla com la fulla d’un ganivet, i que el director Severio Costanzo acabar d’adaptar (amb èxit) a la gran pantalla.

La pel·lícula no és una obra mestra, ni tan sols es recordarà d’aquí a pocs anys, però, és especial, diferent, arriscada, valenta. I això, en els temps que corren, és un elogi.

A tots aquells que després de 2n de Batxillerat no van fer tabula rasa, als que saben, pels motius que sigui, què és (sobre)viure amb anorèxia o amb un assetjament continu, als que es desperten amb una por irracional i perenne al cos, als que no entenen res i volen entendre alguna cosa, a tots ells Paolo Giordano els obrirà una finestra que fins ara havia estat barrada amb pany i forrellat. I també, evidentment, a tots els components del gremi matemàtic, per als quals el llibre pot resultar una delícia difícil de superar.

Tots els que valorin les (bones) històries de Julio Medem o Maria Ripoll, o les històries (a seques) de Kiéslowski o Gondry sabran apreciar la vàlua de La solitud dels nombres primers. Perquè Giordano recull el llegat de l’Anna i de l’Otto, del Xavier i la Cristina, de la Weronika i la Verónique, de l’Stéphan i l’Stéphanie, i el converteix en una història dura com el vent hivernal i glaçada com el mar de Noruega. I malgrat tot, plena de vida. Imprescindible.

Avís per navegants: ningú a qui encara li funcionen les aurícules i els ventricles en sortirà indemne. Tothom, per poc que s’hi presti, en sortirà diferent.

Quant a Marc Farràs Piera

Journalist from Barcelona based in London. Student of the Multimedia Journalism (Broadcast) MA at University of Westminster.
Aquesta entrada ha esta publicada en Cinema. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Quan en 2760889966649 i la 2760889966651 s’enamoren

  1. M ha dit:

    Tu ens vols saturar el sistema límbic, oi?

  2. Montse ha dit:

    “La sol·litud dels nombres primers”… Gran llibre, Marc!🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s