Elogi de la normalitat

Dissabte, 11 de setembre de 2010

“Comparteix pis amb estranys, busca una feina formal,
puja al metro pels matins, ves al cine alguna nit.
Però igualment mai entendràs, el que és ‘nar passant els anys,
esperant la solució, que s’emporti tanta por.
No… tu mai viuràs com viuen els altres,
ni patiràs com pateix la gent normal,
mai entendràs el fracàs dels altres, mai comprendràs
com els somnis se’ns van quedant
en riure i beure i ‘nar tirant, i si pots, ja saps,
follar de tant en tant.”

(La gent normal, Manel)

Se m’acusa, des de fonts de reputat prestigi, d’inscriure massa gent en la categoria d’”extraordinaris”. Bé, ho accepto, però potser no m’havia explicat prou bé.

Comencem pel començament. El canal Barça TV acaba de fer públic el seu espot de promoció de l’inici de temporada, titulat “Torna la gent normal”. Es tracta d’un anunci senzill, auster (en concordància amb les noves polítiques del club), divertit i emocionant, en el qual es combinen imatges de la tropa de jugadors de la Masia en ple desenvolupament de llurs brillants facultats futbolístiques amb l’adaptació que Manel va fer de la cançó de Pulp Common People.

Que em perdonin, però no cal haver estudiat Comunicació Audiovisual per analitzar la campanya i adonar-se que, en efecte, en Xavi, en Puyol i companyia són persones encantadores, són grans professionals i a sobre són guapíssims, però el que no cola és això de la normalitat. Em sap greu, però tot no es pot tenir, nois. Almenys deixeu les engrunes de la normalitat per als mortals, que som majoria i prou falta ens fa.

Que la gent normal, carai, és aquella que matina, que pateix els retards de la línia vermella, que prepara carmanyoles per dinar, que sacrifica deu hores diàries en una oficina perquè el nen tingui l’última Play i pugui fer botellón tres cops al mes, que es posa xampú dia sí dia no, que rebutja les insinuacions de la noia de la fotocopiadora de la setena planta pensant en la hipoteca, que mira tomàquets a quatre parades del mercat per triar els més barats, que convida els amics el diumenge a mirar la jornada completa, i que va excepcionalment al cinema un cop al trimestre.

Així doncs, que no ens donin gat per llebre, que no ens ensarronin (que no nos embauquen, eh, Jan?), i a cadascú el que li toca. Perquè resulta que reivindico la normalitat (excepte pel que fa als retards del metro). Si algun dia es fa una manifestació o una despilotada general al Consell de Cent a favor de la normalitat, compteu que jo hi seré.

Ep, que avui en dia la normalitat és un bé que escasseja, i força. Per més que ens vulguin fer creure de totes totes que el sigilós i barbut Fèlix Millet, que el carapàl·lida Andrés Iniesta (quantes vegades haurem de sentir la història dels entrepans de xoriço?) o que el parvulari ambulant Angelina Jolie són gent normal, aquest gol no ens el poden colar. Que no està el panorama per festes i encara menys per tirar coets. Ells prou que en tenen, de coses, però nosaltres en tenim d’altres que no tenen preu, la dignitat de l’anonimat i el valor del silenci. Ja m’agradaria veure el de Fuentealbilla tot solet buscant pis per Roma, al gerent del Palau vivint en condició d’Erasmus mileurista, i a la Lara Croft fent les cues de l’administració trasteveriana.

I tot això per què? Doncs perquè avui, dissabte 11 de setembre; avui, que fa 296 anys que vam caure; avui, que uns quants habitants de San Lorenzo veuran quatre barres destenyides penjades d’un balcó gris i humil i es preguntaran què coi signifiquen; avui, com deia, torna la normalitat, torna la Lliga al temple (compte, ens visita l’Hércules). I ja em perdonaran els ascetes, els puristes i els agnòstics, però ja era hora!

Quant a Marc Farràs Piera

Journalist from Barcelona based in London. Student of the Multimedia Journalism (Broadcast) MA at University of Westminster.
Aquesta entrada ha esta publicada en Antropologia. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Elogi de la normalitat

  1. Marina ha dit:

    Aniràs a veure’l en aquell bar on vam anar mentre en Juli i la Roser feien la seva?

  2. Sergi Beltrol Navarro ha dit:

    Enhorabona Marc. Keep it up homie!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s