Showtime a la casa del Senyor

Dimarts, 7 de setembre de 2010

Roma és la ciutat més prodigiosa de l’univers, i no ho és per casualitat. Avui he estat testimoni d’un fet excepcional. Eren prop de les nou del vespre quan, en apropar-me a la Piazza del Poppolo a través de la Via Ripetta, he sentit uns brams de joia descomunals. Encuriosit, els he seguit, i m’han conduït fins a l’església de Santa Maria dei Miracoli, una de les dues bessones de la plaça de l’obelisc. El que hi he pogut contemplar m’ha deixat atònit. Situem-nos.

Els feligresos estaven reunits per celebrar el culte a Déu. De primeres, estava convençut que es tractava d’una secta. Però de seguida m’he adonat que no, que eren cristians devots com els de tot arreu.

Un showman d’uns 120kg actuava de mestre de cerimònies. Avituallat amb una sotana curta patrocinada per la marca de cerveses Carlsberg (no és conya), rapat al zero, guiava el públic, micròfon en mà, vers un èxtasi perpetu. Al seu voltant, un exèrcit de noies exhuberants, probablement ex-treballadores de la Rai i aprenents de la tristement recordada Cicciolina, i vestides de Bershka de dalt a baix, movien els seus cossos celestials al ritme d’un ukelele que no tenia res d’envejar al del gran Guillem Gisbert.

“Hem treballat durament tot el dia, hem aguantat les bronques dels nostres caps i de les nostres esposes i marits, i ara som aquí per passar-nos-ho bé”. I a fe de Déu que s’ho passaven bé. A mig camí entre la potència del Bruce, l’alegria d’Els Pets, i la melancolia de la Laura Pausini, l’espectacle anava assumint unes cotes d’energia inpensables en un recinte sagra. En comptes de silencis, veus monòtones i roncs senils, tot eren aplaudiments, crits, ovacions, balls, càntics i molta, molta energia. I tot això a menys d’un quilòmetre de distància del Vaticà.

La qüestió és que la missa a ritme de rock’n’roll funciona. I de quina manera. Poca broma amb aquestes iniciatives. A jutjar per l’eufòria del públic (majoritàriament jove i d’estètica moderna, res a veure amb la tenebrositat de casa nostra), l’experiment va sobre rodes. Jesús i els d’allà dalt s’ho deuen passar bomba. No en tingueu cap dubte.

Quant a Marc Farràs Piera

Journalist from Barcelona based in London. Student of the Multimedia Journalism (Broadcast) MA at University of Westminster.
Aquesta entrada ha esta publicada en Espectacles. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s